Deriva Litoral
Què és una CIUTAT sense els seus HABITANTS?
Darrere d’una oració potser sense sentit, s’amaga la realitat d’una ciutat a vora mar al nord de Castelló, Vinaròs.
Al passejar pels seus carrers vam sentir el que potser siga una ciutat on viure tot l’any, on veïns i veïnes es coneixen d’aprop i on gent forastera busca refugi en els mesos de calor. Però en travessar el pont del riu Servol, la visió canvia per complet.
Ens situem en el tram 9,( des del Parc del Pilar fins El carrer de la Donzella) aon dins d’un caos de carrers, cases, xicotetes urbanitzacions, palmeres, cales i bufadors sense cap tipus de cohesió trobem la identitat d’un barri que apareix i desapareix als mesos de l’hivern.
Un barri que recorda l’esperit d’un poble, on sempre viuen els mateixos de sempre els mateixos mesos de sempre.
I sí, sé que açò pot sonar un poc confús, ja que abans he nomenat que Vinaròs és una ciutat on viure tot l’any, però hem d’imaginar-nos per poder entendre com funciona aquest tram que aquesta part del litoral, és com un arxipèlag constituït de diferents illetes. Illes que semblen cadascuna amb la seua personalitat. El que ens pot recordar al projecte de les cases que ens mostrava Clara Nubiola a la primera xarrada, on ella criticava incoherències i dotava de diferents personalitats a cada vivenda. Doncs, ací ens passa algo similar:
Partim de la idea d’un barri que ha anat formant-se a partir de les oportunitats, diners i gustos dels seus propietaris, un barri temporal per estiuejar, un barri a vora mar, un barri per desconnectar. En general, un barri format a partir de xicotetes illes que arquitectònicament parlant, no s’han construït pensant en donar-li cohesió al conjunt, sinó més bé, segons necessitats, èpoques i oportunitats de la gent de Vinaròs, els veïns Castellonencs o els veïns Tarragonins que s’han anat articulant al voltant de la línia de costa amb el pas dels anys.
No pare de nomenar la paraula barri i ara explicaré el perquè. Per a mi un barri és una família a gran escala, on la gent es coneix, parla, critica, opina del que esta passant al seu voltant, on les famílies és coneixen, on passen generacions i generacions i on sempre coneixeràs a algun veí, veïna, xiquet o xiqueta que passeja pel teu costat.
Potser és el que passa quan sents que pertanys a algun lloc al que sempre vas a estar lligat. El que hem facilita explicar la societat vagant que habita estos carrers.
Però, quin serà el següent pas? Noves vivendes en construcció estan sent anunciades per diferents promotores, però, farà açò que la gran família de la nostra societat temporal vaja en augment? Atraurà al mateix públic? O atraurà a un públic estranger que obrirà pas a la massificació de les platges? És aquest el nou destí del tram 9?
Aquestes idees són les que hem intentat representar en la instal·lació que hem fet junt a companys de segon, tercer, quart i quint del taller 4. Aon per intentar representar el canvi de vida a una part del pont i el que ocorre quan el creues apareix representada una costa en 3d d’un color negre, sobre la que s’articulen aquests carrers i façanes que nomenava anteriorment sense sentit. Una instal·lació a la que convidem a la gent que passe pel voltant a ser partícip baix l’eslogan de Què és una CIUTAT sense els seus HABITANTS?
Per a que, al agafar a algun personatge protagonista d’aquesta història, vaja formant-se eixa cohesió, familiaritat i identitat de la que estem tractant d’explicar a aquell que no sap el que ocorre al nostre barri temporal. Sense els nostres protagonistes, la nostra gent, que fa vida en el carrer, perd el sentit i acaba sent simplement un carrer amb simples construccions.
